TROLLRAMSAC: l'inici d'un camí

 

Bon dia a tots, lectors! Amb aquesta entrada breu vull inaugurar una altra secció dins d'aquest blog: els Gameplays (partides de videojocs enregistrades, editades i pujades a la xarxa). Una altra de les meves aficions és jugar als videojocs (m'és indiferent el dispositiu o videoconsola) i m'agrada enregistrar els meus partits, missions... amb una capturadora (un dispositiu electrònic que permet enregistrar qualsevol activitat en una consola XBOX 360 o PS3 i pujar l'arxiu a l'ordinador, fet que permet editar-lo i retocar-lo perquè quedi millor). Vaig descobrir aquesta afició el passat estiu i després de mesos fent proves i aconseguint el material necessari, he arribat a la meva primera fita: penjar el meu primer vídeo a Youtube.


En aquest primer vídeo, el fons de pantalla és un gameplay de FIFA Street 4 (més informació: http://vivenciesicomentaris.blogspot.com.es/2012/12/fifa-street-la-saga-del-futbol-callejero.html) comentat per mi mateix radiant el partit). Recomano pujar l'àudio i/o utilitzar auriculars, precisament és la part important d'aquest vídeo! Espero que us agradi!

Senyors i senyores, el Nadal ja és aquí!!!

                                                                                       

Feia mesos que ho anunciaven alguns experts: "el món s'acabarà el 21/12/2012, arribarà l'apocalipsi, Déu farà el Judici Final..." (fins i tot hi havia un bon grapat de persones que havien arreplegat provisions i s'havien fet un refugi per sobreviure a la "fi dels temps"). Per sort pels éssers vius, va triomfar la racionalitat i hem vist que aquests individus tan paranoics no l'han encertat. El que sí ha arribat, com cada any que expira, és el Nadal: l'època de l'any preferida pels nens i els que no són tan nens!

 

Si us he de ser sincer, agraeixo poder gaudir de la meva existència més temps i no haver d'adaptar-me a un hipotètic altre món (fa molta mandra). Sí, és cert,la Terra és un planeta força mutilat i castigat per l'espècie egocèntrica per excel·lència: l'ésser humà. També és veritat que necessita "unes reparacions urgents", però tots podem millorar la nostra qualitat de vida i la de la natura si ens dediquem a cuidar-la i a protegir-la. Potser era aquest el missatge que ens volia transmetre els maies (una cultura molt dependent de la natura): tancar l'era del desaprofitament de recursos naturals i començar-ne una altra de respecte cap a la mare natura, la que ens treu les castanyes del foc quan tenim problemes energètics.

 

Tornant a l'assumpte nadalenc, aprofitant que ara que estic de vacances i disposo de moltes estones lliures, reconec que si el Nadal no existís, s' hauria d' inventar. Si ens fixem, és l'època de l'any on tothom es desitja felicitat, som més altruistes (ens recordem dels menys afortunats: pobres, malalts, orfes o avis i augmenten les campanyes solidàries).També és el temps de les reunions familiars, ja siguin celebracions religioses o paganes... En definitiva , en aquesta època fem el que hauríem de mantenir tot l'any: desitjar viure en pau, amor i harmonia. Això també podria ser un altre missatge dels maies: acabar amb un món on el Nadal dura uns pocs dies i començar un altre on el Nadal dura tot l'any. Bones festes a tothom!!!

                                                                     

FIFA STREET: la saga del fútbol callejero

¡Buenos días a todos! Hoy os voy a explicar una de mis aficiones que practico en mi preciado tiempo libre: coger un mando y jugar a ciertos videojuegos. En este escrito os voy a hablar un poco sobre FIFA STREET 4.

FIFA STREET 4 (ahora renombrado como FIFA STREET) es la  cuarta entrega de la saga FIFA STREET,  producida por EA Sports y dedicada al fútbol callejero. Este juego salió a la venta en marzo de este año y ha alcanzado el récord de ventas de la saga. Este hecho podría haber sido causado por el "fichaje" de la empresa FIFA como desarrolladora del juego, aportando su motor gráfico (mucho más real que el que proporcionaba EA Sports) y su nueva forma de ver el fútbol callejero.

Para los que no habéis jugado a ningún juego de la saga (que no sois pocos, ya que esta franquicia no es muy conocida), os haré un breve resumen sobre ella.

 

FIFA STREET (el primer título de la saga) salió a la venta el año 2005 para las plataformas GameCube, PlayStation 2 y XBOX. Este juego producido por EA Sports BIG (una de la marcas comerciales de Electronic Arts) fue una revolución dentro de los videojuegos de fútbol. Con su estilo arcade (con unas filigranas prodigiosas, fintas y tiros de fantasía, partidos de 4 contra 4 de fútbol libre, posibilidad de jugar con las selecciones nacionales) se alejó de la clásica saga FIFA Football (más "encorsetada", táctica y calculadora) y sorprendió a los propios creadores con su éxito de ventas, así que éstos se pusieron a trabajar y prometieron otra entrega al año siguiente.

 

Los creadores cumplieron con su palabras y sacaron a la venta al año siguiente FIFA STREET 2, esta vez para GameCube, PlayStation, XBOX, PC y PSP. Este nuevo juego incluyó nuevos regates, introducidos en un novedoso stick intuitivo para superar a tus contrincantes, nuevas leyendas, un modo carrera mucho más extenso (ahora podías crear tu propio capitán y mejorar tu equipo poco a poco, lo que conlleva horas y horas de diversión) y un banda sonora más completa. Parece ser que estas novedades animaron a los gamers (aficionados a los videojuegos), ya que las ventas aumentaron exponencialmente.

 

En 2008 se produció el lanzamiento de FIFA STREET 3, más orientado hacia las consolas de la nueva generación (PlayStation 3, Wii y XBOX 360), el clásico PC y la consola de sobremesa Nintendo DS. En esta entrega, los creadores decidieron incorporar regates más irreales (hacer saltos con triple tirabuzón, saltos por encima de defensores, por ejemplo) y cambiar el clásico sistema de 4 contra 4 por un 5 contra 5. Los clientes de anteriores entregas no se vieron seducidos por este juego, ese es el motivo por el que las ventas cayeron en picado respecto a FIFA STREET 4, primer descenso de ventas de la saga.

 

Los productores decidieron mejorar para evitar errores en la creación de la nueva entrega de la saga: contactaron con FIFA Football para que les cediera su motor gráfico, con Adidas para que les cediera la licencia de Leo Messi (y otros jugadores que no pudieron salir en anteriores entregar por ese motivo) e hicieron un cambio de marca comercial: ahora Electronic Arts (la marca nodriza) sacaría ese juego a la venta, en detrimiento de EA Sports BIG. Ese producto de cuatro años de trabajo lo tenéis aquí:

 

 

 

FIFA STREET 4 se lanzó en marzo de este año para solo dos plataformas (PS3 y XBOX 360). Incluye numerosas novedades, como la aparición de los equipos punteros del mundo (no solo selecciones), la posibilidad de jugar partidos de fútbol sala, el motor gráfico de FIFA 12 (mejorando una barbaridad los pases, los disparos y las colisiones), regates mucho más fáciles y reales que en FIFA STREET 3... Fue una vuelta a los orígenes de la saga, pero esta vez haciendo las cosas despacio y bien.

 

 

Esta nueva edición tiene un buen abanico de modos de juego (tanto en offline como en online) que garantizan muchas horas de diversión. En offline tenemos los clásicos partidos amistosos y un nuevo Tour Mundial donde tú juegas con tu equipo por todo el mundo (si tenéis el FIFA 12, podéis transferir vuestro Virtual Pro), con tres niveles de dificultad que permiten tanto a novatos como a gamers experimentados jugar al nivel que les interese. Una vez se vaya avanzando el Tour Mundial, aparece la oportunidad de jugar contra equipos reales e incorporar jugadores suyos a tu equipo, así como puedes mejorar ciertos ámbitos de tus jugadores (aguante, tiro, regate, pase...).

 

 

En el ámbito online puedes jugar contra equipos rivales controlados por humanos en fútbol 5 vs 5, fútbol 6 vs 6 y fútbol sala, dependiendo de tus gustos. Una de las particularidades del modo online es la aparición de las 9 Copas online, trofeos rotatorios que aparecen cada fin de semana pertenecientes a los tres modos de juego más abundantes (fútbol 5, fútbol 6 y fútbol sala). Para obtener uno de estos trofeos (el que esté vigente esa semana) se debe superar unas eliminatorias. Si os eliminan, no hay que preocuparse, podéis volver a jugar ese trofeo hasta que se acaba el fin de semana.

 

 

Como opinión personal sobre este juego, me encanta el ranking según puntos de clasificación (una fórmula complicada para determinar quiénes son los mejores jugadores). También me gusta el hecho que se haya incorporado el motor gráfico de FIFA Football, favorece mucho la combinación de dos o hasta tres regates consecutivos, hecho que convierte el juego en un pelín más estratégico, que obliga al jugador a saber defender bien si quiere llegar a los puestos más altos del ranking. Como gamer que soy, considero que es un juego bastante entretenido e ideal para pasar esas horas muertas delante de un monitor.

 

Por último, me gustaría saber si algún lector también juega a este juego en PS3, en ese caso agradecería que comentara esta entrada para poder contactar con él/ella y así disputar unos amistosos.

I, per fi, van arribar les Fires de Girona '12!

Bona tarda a vosaltres, lectors! Lamento no haver escrit alguna entrada  aquest mes d'octubre, però des de que vaig començar el curs de 3r d'ESO sempre estic ocupat. Ara que porto un parell de mesos practicant el blogging, us he de donar les gràcies a tots vosaltres i agrair-vos que hàgiu "invertit" una mica del vostre temps en llegir el meu blog.

Segurament a molts de vosaltres us haurà sorprés que torni a escriure una entrada en un blog "teóricament" de feina d'estiu, però durant l'estiu he descobert que el blogging és una activitat que m'apassiona, per aquest motiu faré més publicacions (tinc moltes idees noves voltant pel meu cervellet!).

La vivència de la qual us volia parlar avui és  l'arribada de les Fires de Sant Narcís, les fires de la meva ciutat, Girona! La festivitat de Sant Narcís es celebra el 29 d'octubre, però les Fires s'extenen des del 26 d'octubre fins al 4 de novembre, essent així una de les festes majors més importants de Catalunya.

 

Durant aquests dies es realitzen moltes activitats per tota la ciutat de Girona: jornades castelleres amb els Marrecs de Salt, punts de lectures a les biblioteques, curses pels escalons de la Catedral, tallers i jocs pels més petits, exposicions de quadres i escultures, concerts a la Copa...

Totes aquestes activitats estaven molt ben pensades i eren força entretingudes, però la majoria de la gent es concentrava al punt tradicional de les Fires de Sant Narcís: la Devesa (un bosc de plataners), allà es podien trobar algunes parades (on podies comprar castanyes, moniatos, xurros...), petites atraccions per petits i grans (com la "Noria" o el "Tiki Taka"), establiments d'oci (llocs de tir, curses de camells...), restaurants i " les barraques"(punt de trobada del jovent)...

 

Evidentment, la crisi econòmica s'ha notat, però no en l'afluència de públic, sinó en la quantitat de diners que es deixaven les persones en aquests llocs. El dimarts 30 de novembre mereix una menció especial: com va siguent des de fa un parell d'anys, és el dia dels "preus solidaris" (les atraccions estan a un euro en comptes dels 3 - 3,5 euros habituals). Malgrat la tempesta que hi havia, la Devesa estava plena de gom a gom i es podia veure tots els nens petits amb un somriure d'orella a orella ben xops pel carrer.

Si parlem del meu cas, la meva experiència a aquestes Fires no difereix gaires d'altres anys : hi he passat una tarda-nit amb els meus companys d'equip de bàsquet, un parell de matins amb la meva família i un quar dia amb amics de l'institut (possiblement he anat més dies a les Fires i m'he gastat més diners que un bon percentatge de la ciutat). Si he d'enumerar tres coses que m'han cridat l'atenció respecte l'any passat serien, com he mencionat anteriorment, la gran afluència de públic (els assistents intentaven "oblidar-se" de la crisi i a gaudir una mica, que la vida són dos dies!), la congelació dels preus de les atraccions respecte l'any passat (sembla ser que els firaires han decidit ajornar la pujada del 3% d'IVA per un altre any) i l'austeritat de l'Ajuntament a l'hora d'organitzar-ho tot plegat (cada cop es realitzen més activitats, però molt més econòmiques, l'estatus dels grups que canten als concerts baixa en picat any rere any, s'han prescindit de certes atraccions que portaven molts anys seguits acudint a Girona...).

 

També he pogut comprovar amb els meus propis ulls la cara fosca de les Fires de Girona: amics que no et reconeixen a causa de l'alcohol ingerit, comes etílics, gent amagada prenent substàncies estupefaents, vómits... i només eren les 12 de la nit! Des de que l'Ajuntament decidí endurir les mesures contra la venda d'alcohol a menors, moltes barraques s'han vist obligades a tancar per sancions, per desgràcia, aquestes mesures són insuficients, ja que encara hi ha molts establiments on prescindeixen dels valors morals i permeten la consumició d'alcohol a menors amb el fi de guanyar uns miserables euros (i més amb la situació econòmica actual). Si es passeja per la Copa a partir de les 10 de la nit és molt extrany no trobar-se pel camí a algun grupet de menors bevent alcohol, portat de casa o comprat a qualsevol establiment. Per desgràcia, aquest és un punt negre a les Fires de Sant Narcís que mai s'erradicarà.

 

 

Resumint, durant aquestes quasi dues setmanes, la ciutat de Girona s'ha engalanat (tot el que ha pogut, que a les arques municipals no sobren els diners), els seus habitants hem pogut gaudir d'una estona d'oci i diversió (alguns de manera il·legal o poc ètica, també cal dir-ho) i hem celebrat amb orgull la nostra festa local més important. Esperem que les Fires de l'any que ve siguin com aquestes o millors (tot i la "gran" proposta del govern central per escurçar els dies festius i obligar estudiants i treballadors a pencar més dies).

Ja queda poc per tornar a la rutina...

Ara que encarrilem el mes de setembre i queda menys d'una setmana per tornar a l'institut, considero necessari tractar la tornada al col·legi com a últim article d'aquest blog d'estiu

Després de tres mesos on tots hem portat un ritme de vida més tranquil, desconnectant de tot allò que fés olor a escola (exceptuant certes persones que han dedicat algunes estones a realitzar uns quaderns d'estiu per no atrofiar el cervell, incloent un servidor), ens esperen nou mesos (això sí, intercalant vacances de Nadal i Setmana Santa) d'estrés continu.

Com cada any (i més aquest, 3r, considerat per molts com el curs més dur de l'ESO), a tots i totes ens costarà tornar a agafar els hàbits: no es gens fàcil canviar estones a la platja/piscina amb els amics per unes quantes hores diàries tancats dins una aula, canviar un berenar a un bar amb tota la tranquilitat del món pels entrepans i croissants del bar d'en Guillem i la Dolors (recordem que ja hem de pagar un 21 % d'IVA, una desgràcia per la nostra precària economia estudiantil), on busques que t'atenguin el més ràpid possible i gaudir de la poca estona d'esbarjo que disposem...

Però, si ho mirem d'un punt de vista més positiu, la tornada a la rutina també té coses noves: retrobar-te amb companys que no veies ja fa uns mesos, conéixer professors i alumnes nous, gaudir de les noves experiències d'aquest curs que encares, adquirir nous coneixements.

Segurament aquest curs 2012-13 serà més important que altres anys, degut a la gran possibilitat que es fagin realitat les propostes del Ministre d'Educació (José Ignacio Wert) de reduir la ESO a tres anys (eliminant un any d'estudi obligatori), fet que pot provocar que hi hagi alguns alumnes que decideixin que aquest sigui el seu últim any escolar, tancant un cicle que va començar fa uns llunyans 9 anys a primer de primària. Aquesta possible reforma del sistema educatiu obligarà als alumnes a decidir el seu futur laboral un any abans, fet que podria provocar una precipitació que seria fatal en la decisió d'alguns estudiants.

En resum, caldrà gaudir de cada dia d'aquest curs escolar ja que segurament serà l'últim any que aquest grup humà permaneixi junt dins d'aquestes parets, us puc assegurar que serà un any molt important per tots. Carpe diem!